Breu Història d’Aldees Infantils SOS

aldees historiaLa Segona Guerra Mundial va deixar, entre d’altres víctimes, la desolació en molts nens i nenes que havien perdut les seves famílies, així com un altre grup de persones, aquell format per les dones que havien perdut els seus homes a la guerra i els seus fills. L’humanista austríac Hermann Gmeiner no creia que les “macroinstitucions” que eren habituals per a donar allotjament aquests infants en aquells anys fossin un entorn adequat per atendre les seves necessitats. Per això va inaugurar una mena d’acolliment amb suport institucional, en apropar aquests nens orfes amb les mares viudes, i va fundar la primera Aldea Infantil a Imst, Àustria, el 1949, gràcies al gran suport que fou capaç de mobilitzar entre els seus conciutadans.

Aquest model d’acolliment es fonamentava en quatre principis: acollir grups de germans sencers, preservant els seus vincles; acollir-los amb afecte incondicional, mitjançant una persona de referència permanent (“mare SOS”); acollir en petits grups de nens en el caliu d’una llar SOS; i configu-rant amb la suma de diverses llars SOS una Aldea Infantil, una comunitat educativa més amplia en la qual poder establir relacions d’ajuda mútua i poder seguir acompanyant les necessitats futures del nens i nenes fins que assoleixin la seva plena autonomia personal.

Aquests principis, adaptats a les realitats socials, culturals i legislatives de cada país, son la essència comuna de les prop de 500 Aldees més els seus programes complementaris i preventius que, mitjançant la Federació d’Aldees a nivell internacional atén actualment a prop de 450.000 nens i joves, a 133 països.

A Catalunya, Aldees Infantils SOS es va constituir com a Fundació el 14 d’abril de 1967 i va ser la primera de l’Estat espanyol. Podeu consultar aquí els nostres estatuts.

 

Fem servir cookies per millorar la navegació web
Acepto
x